dijous, 27 d’agost del 2009

Desinformació, TDT de pagament i política municipal

Des que fa unes setmanes es va aprovar, pel mètode d'urgència (decret llei), la TDT de pagament per part del Consell de Ministres, han estat moltes les veus que s'han sentit en contra d'aquesta decisió. Una de les últimes ha estat la d'Alejandro Fernández, regidor del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona, en unes declaracions recollides per diversos mitjans locals (Tarragona21, Tottarragona , delCamp). El mateix Fernandez publicava aquest dijous un article d'opinió al digital delCamp.cat.

Sobre el TAC12, el canal públic en el qual participa l'ajuntament de Tarragona, i pel qual ha de pagar uns 800.000 euros, ja hem parlat anteriorment en aquest blog, i més que parlarem a partir del mes vinent, quan es posi definitivament en marxa. Ara, però, ens quedarem amb l'altra part, la TDT de pagament.

La planificació de la TDT (no només la de pagament) podria haver estat molt millor. Només cal comprovar com s'ha "planificat" la TDT local: s'han creat demarcacions inexistents al territori, s'ha obligat a ajuntaments que no tenen res en comú a crear consorcis per a la gestió de canals públics, s'han planificat canals privats a comarques on no hi havia tradició de fer televisió local... i podríem continuar.


La TDT de pagament

Molta és la confusió que hi ha al voltant de la TDT de pagament (anomenada TDT premium) i de tota la TDT en general. Aquesta confusió està generada per diversos factors. Per una banda, cal parlar de la improvisació dels diversos Governs (i no només de l'actual) en tot allò referent a la comunicació. Per una altra banda, la manca d'interés que durant els últims anys ha tingut bona part de la societat en aquesta nova manera de veure la tele. De fet, encara es pot sentir allò de "quan ja no pugui veure la tele, ja em passaré a la TDT, però de moment ja estic bé". Per sort, això ja passa cap cop menys, però no ens enganyem, continua havent-hi gent que continua pensant que això de la TDT no va amb ells. Fins que es troben que no poden veure el partit de futbol....

No hem d'oblidar que la tecnologia evoluciona constantment i, per tant, estar sempre al dia és car (i quasi bé impossible). Per un moment deixem de banda la tele. Pensem en els cotxes: allò que avui són extres opcionals, demà són característiques de sèrie. L'airbag, els frens ABS, etc... van començar sent extres que pujaven, i molt, el preu dels cotxes, però que a poc a poc van anant integrant-se de sèrie. A dia d'avui, ni preguntem si un cotxe té àirbag: tots els porten.

Amb la televisió passa (i ha passat sempre) exactament el mateix. Per exemple: quan va arribar el color a la tele. Llavors, tothom tenia receptors en blanc i negre, però la televisió es continuava rebent correctament. Quan arribava l'hora de canviar de tele, doncs ens compràvem una de color, i tema solucionat. Ara fa 20 anys va començar a emetre el primer canal de televisió de pagament de l'Estat: Canal+. Per a sintonitzar aquest canal els abonats rebien un aparell que havien de connectar al televisor. Llavors, no recordo que ningú digués que els televisors que havíem comprat fins aquell moment deixaven de servir, perquè no podien rebre el Canal+ de pagament.


El naixement de Canal+, extret de vayatele.com

Per què ara alguns ens volen fer creure que els sintonitzadors que tenim a casa ja no serveixen? La TDT com a servei universal és oberta i gratuïta. I els descodificadors que tenim a casa continuen servint per a aquests canals. Els canals de pagament, o els d'alta definició (HD) són els extres, que a poc a poc anirem integrant als nostres televisors.


"Guaita quin troç de tele que m'he comprat!"

Va dir un, assenyalant la tele que s'acabava de comprar. Qui no ha sentit algun cop una expressió d'aquest estil? I és que el problema de la desinformació arriba fins al punt de comprar el televisor. Quan comprem un televisor (igual que un cotxe, un pis, o qualsevol cosa que tingui un cost important) ens hem d'informar sobre quines característiques té, quins extres incorpora, quins no, etc. El cas és molts l'únic que veuen són polzades... I és que el tamany, no sempre és el més important....

Com pot ser que hi hagi televisors de 42" per més de 1.000 euros quan es poden trobar altres de 600-700 euros? Doncs potser perquè el de 600 euros és un model bàsic i el de 1.200 té tots els extres. Si ens comprem el de 600 euros (i tenim tot el dret a fer-ho) hem d'assumir que estem comprant el bàsic i, per tant, quan arribin nous canals potser no els podrem veure.

Per exemple, en els últims anys s'han venut molts televisors plans de tipus HD-ready o Full-HD. Aquests televisors suporten imatges d'alta definició. Però aquestes imatges han de venir d'una font externa (un reproductor DVD-HD, una consola de jocs d'última generació...). Per a veure canals de TDT d'alta definició hem de buscar la inscripció "HD TV", els televisors HD-TV tenen incorporat un sintonitzador de TDT compatible amb els canals HD. Fins fa uns mesos, aquests eren més cars que els HD-ready o els Full-HD: l'HD-TV encara es considerava un extra.

Amb la TDT de pagament, passa una cosa semblant. Tots els televisors fabricats a partir del gener de 2008 han de portar un slot (ranura) de tipus PCMCIA, que permet connectar l'adaptador per als canals de pagament. Abans d'aquesta data, tot i que també hi havia, eren més cars....

Amb el temps, tots tindrem a casa televisors amb TDT d'alta definició i de pagament... Igual que ara tots tenim cotxes amb airbag. Qui tingui pressa, ja sap què li toca. I aquí cadascú és lliure de prioritzar les seves necessitats i les seves despeses.


Mariano Rajoy anuncia el no del PP a la TDT de pagament

Mariano Rajoy ha confirmat que "el Grupo Popular del Congreso votará en contra del decreto ley que abre la puerta a la TDT de pago". Un dels arguments principals per a la negativa del PP a la TDT de pagament és el fet que "la TDT de pagament implicaria que els aparells adquirits amb anterioritat ja no servirien per a aquest nou servei". I es queixa el sr. Fernández de desinformació? Per a desinformació, les paraules del seu "cap", el sr. Rajoy. Dir això equivaldria a què al seu moment se li hagués prohibit a Televisió Espanyola emetre en color perquè la majoria de televisors venuts fins a aquell moment eren en blanc i negre!!


Però... és legal la TDT de pagament?

Una de les crítiques que ha rebut el Govern ha estat la forma d'aprovar la TDT de pagament, via Decret Llei. A més, algunes operadores han denunciat que no es poden alterar les concessions de TDT, que són per emetre en obert, i modificar-les per a què es pugui emetre amb accés condicional. Com que ni sóc jurista, ni entenc de lleis, aquí us deixo un estudi que ha publicat l'advocat Jaime Rodríguez, especialista en mitjans de comunicació. Segons Jaime Rodríguez, aquest Decret Llei implica modificar de manera essencial les concessions de VEO TV, NET TV i LA SEXTA, "vulnerando los requisitos de la legislación de contratos de las Administraciones Públicas y, en particular, la exigencia de los principios de publicidad y concurrencia que presidieron el otorgamiento de tales concesiones", segons les paraules de Rodríguez.


El proper problema: l'antenització

Un problema del que no es parla tant i que sí ens afectarà a tots (al cap i a la fi la TDT de pagament és opcional) és el problema de l'antenització. A Espanya hi ha 6 operadors privats de TDT (Antena 3, Telecinco, Sogecable, Net TV, Veo TV i La Sexta), cadascun d'ells tindrà accés, un cop arribi l'apagada analògica, a un múltiplex TDT complet (equivalent a un canal radioelèctric). En l'actualitat ens trobem en una situació provisional, on els 6 operadors comparteixen quatre canals UHF, del 66 al 69. Però un cop se superi l'apagada analògica (2010) aquesta situació es trencarà i cada operador emetrà pel seu propi canal.

Què implicarà això? Doncs que apareixeran dos canals UHF nous (o més, si es reubiquen altres canals) pels quals haurem de modificar les instal·lacions col·lectives. És a dir, durant un temps ens quedarem sense alguns dels programes que ara mateix ja rebem perquè hauran ocupat un canal nou (que encara està per determinar), fins que tornem a adaptar les nostres instal·lacions (muntant mòduls per als nous canals) i així tornar-los a rebre.

Però encara hi ha més: el "dividend digital". S'anomena dividend digital a l'espai radioelèctric que quedarà lliure al passar d'un sistema analògic a un de digital. El sistema digital fa un ús més eficaç de l'espectre radioelèctric que no pas l'analògic. Així, un cop superada l'apagada analògica quedaran freqüències lliures que es podran destinar a altres usos. Doncs bé, el passat mes de juny, el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio va anunciar com es regularà l'ús d'aquest "dividend digital".

"El proyecto del Real Decreto que se presentará próximamente al CATSI establece que a partir del 1 de enero de 2015 la banda de frecuencias de 790 a 862 MHz quedará reservada para servicios distintos al de televisión" (Extracte de la nota de premsa publicada a la web del Ministerio, amb data 2 de juny de 2009)

Aquesta banda de freqüències (790-862 MHz) correspon al rang de canals UHF del 61 al 69. Per tant, abans de l'1 de gener del 2015 els múltiplex TDT que emetin per algun d'aquests canals (i són uns quants) hauran de situar-se en un altre lloc. Apa! Un altre cop a trucar l'antenista!!

Per a una propera entrada deixem el tema de si és necessària la TDT de pagament...

dimecres, 5 d’agost del 2009

Algunes preguntes sobre la TDT pública


El periodista Octavi Saumell escriu aquesta setmana al seu blog sobre les televisions TDT públiques de la província de Tarragona. L'Octavi es qüestiona sobre el cost dels canals públics de televisió, el seu suposat servei públic i qui i com controlarà els continguts d'aquests canals:

Llegeixo avui al 'Diari de Tarragona' que la TDT pública costarà als tarragonins 1,4 milions d'euros. L'estudi es refereix als quatre consorcis que s'han creat en les deu comarques del territori tarragoní. Més enllà, però, dels números econòmics, que tampoc em semblen desproporcionats per una zona de 885.000 habitants, em venen al cap d'altres preguntes.

Continua al blog de l'Octavi Saumell